El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de conquestes per la seva extensió continental i mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I, el Conqueridor, i Pere II, el Gran. Aquest capítol es centrarà bàsicament en la figura de Jaume I i les seves conquestes tan conegudes com les de Mallorca (1229), València (1232-245) i Eivissa (1 235).
Jaume I va ser comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i de Mallorca i senyor de Montpellier. Va néixer a Montpellier l'any 1213 i va morir l'any 1276 a València, fill de Pere I, el Catòlic, de Maria de Montpellier.
LA REVOLTA DE LA NOBLESA 1218~1226
Com a conseqüència de la desfeta de Muret (1213), Catalunya i Aragó resten desemparades arruïnades, per la mala gestió financera de Pere I amb un rei de cinc anys en mans del botxí del seu pare.
El 1214, el petit rei és jurat a Lleida i comença la regència del comte Sanç El l2l8, finida la
regència, s'estén la indisciplina feudal, especialment a Aragó, on els nobles lluitaran per apoderar-se del patrimoni i els feus reals, i on arribaran a la gosadia de segrestar la persona del rei, l'any 1225, d'on en sortirà victoriós mercès a l'ajut català, sobretot de nobles i mercaders
Per a procurar una mica d'esport i distracció dels inquiets nobles, el rei organitzarà una expedició a Peníscola. 1 una incursió damunt terres serranes des de Terol, que finirà amb una treva i la submissió del rei valencià (AbuZeid) com a tributari.
Però l'implacable ambició aragonesa durà el noble Pedro Ahonés a intentar trencar la treva pactada pel rei i atacà territori valencià, el jove Jaume I el comminà a l'obediència però Abones mor en batalla i la revolta torna a estar servida. Ara serà tot Aragó qui s'aixecarà contra el rei, però amb l'ajut català i d'alguns nobles aragonesos fidels, el rei triomfarà sobre la noblesa a la pau d'Alcalà de 1227. És clou així el primer capítol del regnat de Jaume I.
CONQUESTA DE MALLORCA
La historiografia tradicional ho considera com una reconquesta. Avui dia parlem d'impuls feudal cap a noves terres afavorit pel debilitament del poder Almohade a partir de 1212.
Aquesta expansió territorial cap a l'exterior també succeeix a la resta d'Europa, com el cas de Gal·les, terres eslaves i cap al sud peninsular.
El cicle de la conquesta es desenvolupà entre 1229-1232. L'empresa té dos orígens: un de literari, el famós banquet ofert a Jaume I per Pere Martell; un d'històric, les represàlies per la captura de naus. El context que féu possible l'operació fou el procés de decadència almohade, el control de la situació interna per part del rei, i la seva capacitat per arrossegar els grups dirigents a una empresa activa.
La Conquesta es desenvolupà en quatre fases. A la primera es produí la batalla de Sana Ponça; en la segona el setge, de Medina Mallurga i el sotmetiment d'un sector de l'illa; a la tercera, l'assalt i saqueig de la ciutat; i a la quarta, es reduïren els focus de resistència musulmana a l'interior de l'illa.
Les tres primeres fases consumiren poc més de tres mesos i l'última dos anys mig. Mentrestant es posa en marxa la maquinària administrativa dedicada al repartiment de béns. El llibre de repartiment fou publicat al juliol de 1232; s'hi consideraven una porció reial que ocupava 4/8 parts de l'illa, i una porció senyorial formada per tres grans dominis laics i una senyoria eclesiàstica; en total foren distribuïdes 114.000 hectàrees. També la capital fou distribuïda en 8 sectors i va correspondre al rei més de 2.000 cases.
CONQUE5TA DE VALÈNCIA
1233-1245
La conquesta es va veure afavorida pel declivi de l'imperi Almohade, en ràpida descomposició des de la derrota de les Navas de Tolosa -1212-, i per la inestabilitat i les pugnes internes de la classe dirigent islàmica, que van repercutir en la seva capacitat defensiva. La crisi de les estructures de poder islàmiques facilitava així l'avanç dels regnes cristians, immergits en una dinàmica d'expansió feudal.
L'èxit de les incursions protagonitzades a títol particular per alguns membres de la noblesa aragonesa, impulsà la Corona a assumir directament l'empresa militar de la conquesta que es desplegà en tres fases: La primera es va concretar en l'ocupació de les terres del nord fins a Borriana, que caigué el 1233, la segona, culminà amb la presa de València el 1238, l'expansió arribà fins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el 245, va fixar provisionalment a Biar els límits del nou regne, d'acord amb els tractats signats amb Castella. Les comarques meridionals, d'Alacant a Oriola no foren annexionades fins el 1304, quan Jaume II establí en el curs baix del Segura la nova i definitiva frontera entre els regnes de València i Múrcia. La conquesta va alterar profundament les estructures de la societat islàmica, ja que la població mudéjar, desallotjada de les ciutats i confinada a les valls de l'interior, es va veure sotmesa a la mala organització social implantada pels cristians.
D'altra banda, la distribució del territori entre la noblesa, registrada pel mateix monarca en el llibre de repartiment, a més de recompensar la seva participació en la conquesta, facilitava una ràpida organització del país, amb la submissió de les comunitats mudéjars i l'enquadrament senyorial dels repobladors cristians.
La repoblació cristiana va ser mes intensa a les comarques septentrionals i el litoral, mentre que a les terres del sud i a les muntanyes de 'interior la població musulmana va continuar sent majoritària durant tota l'Edat Mitjana.
LA POLÍTICA MEDITERRÀNIA
Després del desastre de Muret -1213- que derivà en el tractat de Corbell - 1258-, estallaren les possibilitats d'expansió més enllà dels Pirineus. Llavors és quan neix l'interès dels catalans per l'expansió mediterrània. Jaume I n'és l'artífex. D'aquesta manera la Corona incrementà la seva presència a la zona: la conquesta de Mallorca i l'inici de relacions comercials amb el Nord d'Àfrica (Marroc, Tunis Tremissén i Egipte), la qual es basava principalment en l'exportació de draps a canvi de llana, cuirs, cereals i esclaus. Davant de les pròsperes relacions comercials, Jaume i fou l'impulsor de la redacció del llibre del Consolat de Mar, que és el primer codi de costums marítims a la vegada que introdueix reformes monetàries.
Aquestes fructíferes empreses van tenir la seva màxima expressió entre 1250-1350, i es va canalitzar en tres direccions: la ja esmentada del Nord d'Àfrica; la ruta de la mediterrània oriental (Alexandria, Palestina, i Bizanci); la ruta de la mediterrània occidental (illes de Sardenya i Sicília). Fruit de l'habilitat de Jaume I, aquest aconsegueix que el seu primogènit, l'infant Pere, futur Pere el Gran, es casés amb Constança de Sicília -filla del rei Manfred I de Sicília- això segellava l'aliança catalanosiciliana, la qual cosa va servir per estendre la naixent i pròspera influència catalana per la mediterrània, en perjudici dels interessos de França que comptava amb el suport del papat. Pere el Gran va ser excomunicat pel papa, que era a la vegada el principal valedor dels interessos de la casa de França -els Anjou-, i desposseït dels seus regnes, que els van ser oferts a Carles de Valois -fill del rei de França-, aquest oferiment es va traduir en el 1285 en una fracassada croada contra Catalunya portada a terme per la monarquia francesa.
La forca del regnat de Jaume I, el Conqueridor; és recordada com la de l'arquitecte de la personalitat definitiva dels Països Catalans.
TRACTAT DE CORBELL
Acord signat l'onze de maig de 1258 entre els representants de Lluís IX de Franca i els de Jaume I, el qual es va acordar dos pactes: un de relatiu al casament de la Infanta Elisabeht, filla de Jaume I, amb Felip, l'hereu de Lluís IX, l'altre pel qual el rei francès renunciava a tots els drets que teòricament pogués tenir com a descendent de Carlemany, sobre els comtats catalans. D'altra banda, Jaume I renunciava a un territori català efectiu: el de la Fenolleda i el Perapertusès, fet pel qual la frontera dels territoris catalans retrocedí en aquesta zona fins als límits del Conflent.
Aquest tractat cloïa definitivament la política ultrapirinenca dels primers Comtes barcelonins, tendint a crear un Estat de terres catalano-occitanes. Malgrat el tractat de Corbell, Lluís IX continua pressionant sobre les fronteres catalanes, i el l272 Jaume I hagué de reforçar militarment la zona fronterera.
Jaume I va ser comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i de Mallorca i senyor de Montpellier. Va néixer a Montpellier l'any 1213 i va morir l'any 1276 a València, fill de Pere I, el Catòlic, de Maria de Montpellier.
LA REVOLTA DE LA NOBLESA 1218~1226
Com a conseqüència de la desfeta de Muret (1213), Catalunya i Aragó resten desemparades arruïnades, per la mala gestió financera de Pere I amb un rei de cinc anys en mans del botxí del seu pare.
El 1214, el petit rei és jurat a Lleida i comença la regència del comte Sanç El l2l8, finida la
regència, s'estén la indisciplina feudal, especialment a Aragó, on els nobles lluitaran per apoderar-se del patrimoni i els feus reals, i on arribaran a la gosadia de segrestar la persona del rei, l'any 1225, d'on en sortirà victoriós mercès a l'ajut català, sobretot de nobles i mercaders
Per a procurar una mica d'esport i distracció dels inquiets nobles, el rei organitzarà una expedició a Peníscola. 1 una incursió damunt terres serranes des de Terol, que finirà amb una treva i la submissió del rei valencià (AbuZeid) com a tributari.
Però l'implacable ambició aragonesa durà el noble Pedro Ahonés a intentar trencar la treva pactada pel rei i atacà territori valencià, el jove Jaume I el comminà a l'obediència però Abones mor en batalla i la revolta torna a estar servida. Ara serà tot Aragó qui s'aixecarà contra el rei, però amb l'ajut català i d'alguns nobles aragonesos fidels, el rei triomfarà sobre la noblesa a la pau d'Alcalà de 1227. És clou així el primer capítol del regnat de Jaume I.
CONQUESTA DE MALLORCA
La historiografia tradicional ho considera com una reconquesta. Avui dia parlem d'impuls feudal cap a noves terres afavorit pel debilitament del poder Almohade a partir de 1212.
Aquesta expansió territorial cap a l'exterior també succeeix a la resta d'Europa, com el cas de Gal·les, terres eslaves i cap al sud peninsular.
El cicle de la conquesta es desenvolupà entre 1229-1232. L'empresa té dos orígens: un de literari, el famós banquet ofert a Jaume I per Pere Martell; un d'històric, les represàlies per la captura de naus. El context que féu possible l'operació fou el procés de decadència almohade, el control de la situació interna per part del rei, i la seva capacitat per arrossegar els grups dirigents a una empresa activa.
La Conquesta es desenvolupà en quatre fases. A la primera es produí la batalla de Sana Ponça; en la segona el setge, de Medina Mallurga i el sotmetiment d'un sector de l'illa; a la tercera, l'assalt i saqueig de la ciutat; i a la quarta, es reduïren els focus de resistència musulmana a l'interior de l'illa.
Les tres primeres fases consumiren poc més de tres mesos i l'última dos anys mig. Mentrestant es posa en marxa la maquinària administrativa dedicada al repartiment de béns. El llibre de repartiment fou publicat al juliol de 1232; s'hi consideraven una porció reial que ocupava 4/8 parts de l'illa, i una porció senyorial formada per tres grans dominis laics i una senyoria eclesiàstica; en total foren distribuïdes 114.000 hectàrees. També la capital fou distribuïda en 8 sectors i va correspondre al rei més de 2.000 cases.
CONQUE5TA DE VALÈNCIA
1233-1245
La conquesta es va veure afavorida pel declivi de l'imperi Almohade, en ràpida descomposició des de la derrota de les Navas de Tolosa -1212-, i per la inestabilitat i les pugnes internes de la classe dirigent islàmica, que van repercutir en la seva capacitat defensiva. La crisi de les estructures de poder islàmiques facilitava així l'avanç dels regnes cristians, immergits en una dinàmica d'expansió feudal.
L'èxit de les incursions protagonitzades a títol particular per alguns membres de la noblesa aragonesa, impulsà la Corona a assumir directament l'empresa militar de la conquesta que es desplegà en tres fases: La primera es va concretar en l'ocupació de les terres del nord fins a Borriana, que caigué el 1233, la segona, culminà amb la presa de València el 1238, l'expansió arribà fins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el 245, va fixar provisionalment a Biar els límits del nou regne, d'acord amb els tractats signats amb Castella. Les comarques meridionals, d'Alacant a Oriola no foren annexionades fins el 1304, quan Jaume II establí en el curs baix del Segura la nova i definitiva frontera entre els regnes de València i Múrcia. La conquesta va alterar profundament les estructures de la societat islàmica, ja que la població mudéjar, desallotjada de les ciutats i confinada a les valls de l'interior, es va veure sotmesa a la mala organització social implantada pels cristians.
D'altra banda, la distribució del territori entre la noblesa, registrada pel mateix monarca en el llibre de repartiment, a més de recompensar la seva participació en la conquesta, facilitava una ràpida organització del país, amb la submissió de les comunitats mudéjars i l'enquadrament senyorial dels repobladors cristians.
La repoblació cristiana va ser mes intensa a les comarques septentrionals i el litoral, mentre que a les terres del sud i a les muntanyes de 'interior la població musulmana va continuar sent majoritària durant tota l'Edat Mitjana.
LA POLÍTICA MEDITERRÀNIA
Després del desastre de Muret -1213- que derivà en el tractat de Corbell - 1258-, estallaren les possibilitats d'expansió més enllà dels Pirineus. Llavors és quan neix l'interès dels catalans per l'expansió mediterrània. Jaume I n'és l'artífex. D'aquesta manera la Corona incrementà la seva presència a la zona: la conquesta de Mallorca i l'inici de relacions comercials amb el Nord d'Àfrica (Marroc, Tunis Tremissén i Egipte), la qual es basava principalment en l'exportació de draps a canvi de llana, cuirs, cereals i esclaus. Davant de les pròsperes relacions comercials, Jaume i fou l'impulsor de la redacció del llibre del Consolat de Mar, que és el primer codi de costums marítims a la vegada que introdueix reformes monetàries.
Aquestes fructíferes empreses van tenir la seva màxima expressió entre 1250-1350, i es va canalitzar en tres direccions: la ja esmentada del Nord d'Àfrica; la ruta de la mediterrània oriental (Alexandria, Palestina, i Bizanci); la ruta de la mediterrània occidental (illes de Sardenya i Sicília). Fruit de l'habilitat de Jaume I, aquest aconsegueix que el seu primogènit, l'infant Pere, futur Pere el Gran, es casés amb Constança de Sicília -filla del rei Manfred I de Sicília- això segellava l'aliança catalanosiciliana, la qual cosa va servir per estendre la naixent i pròspera influència catalana per la mediterrània, en perjudici dels interessos de França que comptava amb el suport del papat. Pere el Gran va ser excomunicat pel papa, que era a la vegada el principal valedor dels interessos de la casa de França -els Anjou-, i desposseït dels seus regnes, que els van ser oferts a Carles de Valois -fill del rei de França-, aquest oferiment es va traduir en el 1285 en una fracassada croada contra Catalunya portada a terme per la monarquia francesa.
La forca del regnat de Jaume I, el Conqueridor; és recordada com la de l'arquitecte de la personalitat definitiva dels Països Catalans.
TRACTAT DE CORBELL
Acord signat l'onze de maig de 1258 entre els representants de Lluís IX de Franca i els de Jaume I, el qual es va acordar dos pactes: un de relatiu al casament de la Infanta Elisabeht, filla de Jaume I, amb Felip, l'hereu de Lluís IX, l'altre pel qual el rei francès renunciava a tots els drets que teòricament pogués tenir com a descendent de Carlemany, sobre els comtats catalans. D'altra banda, Jaume I renunciava a un territori català efectiu: el de la Fenolleda i el Perapertusès, fet pel qual la frontera dels territoris catalans retrocedí en aquesta zona fins als límits del Conflent.
Aquest tractat cloïa definitivament la política ultrapirinenca dels primers Comtes barcelonins, tendint a crear un Estat de terres catalano-occitanes. Malgrat el tractat de Corbell, Lluís IX continua pressionant sobre les fronteres catalanes, i el l272 Jaume I hagué de reforçar militarment la zona fronterera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario